0 comentarios

ESCAPAR DE LA PEIXERA: CINE I LECTURA EN NADALS

Per als Nadals vos proposem dos tipus de tasques:

De vegades al Nadal un troba un moment per veure una bona pel.lícula i per a pensar.
Qüestionari

Dissertació


Com que som ja més que atrevits i atrevides.

Vos deixem dues propostes:

OPCIÓ A: Lectura: La elegancia del erizo de Muriel Barbery. 






Ací en teniu alguns recursos complementaris més:

OPCIÓ B: Pel.lícula: El club de los poetas muertos de Peter Weir. 



TERMINI FINAL PER LLIURAR TREBALLS DE NADAL: 
DIA 18 DE GENER.

read more
0 comentarios

EL SENTIT DE LA VIDA: TREBALL EN GRUP

Aquestos són els materials per al darrer aspecte de la nostra investigació sobre la personalitat. Hem recorregut ja el cos, el temperament, el caràcter, la identitat sexual ... i ara ens toca fer front al que dona sentit a la vida. Com que aquest aspecte és el més filosòfic treballarem en equip i farem una exposició a la classe. Així tothom podrà integrar aquestes reflexions a la seua descripció final.

read more
0 comentarios

TESTIMONIS DE VIDA: MARY BEARD.

Amb Mary Beard iniciem un petit projecte al nostre bloc: TESTIMONIS DE VIDA, amb el qual volem donar visibilitat a totes aquelles persones que són un exemple a seguir en aquest món caòtic, que sembla haver perdut els referents. En ell, brillaran especialment les dones, perquè la seua visibilitat siga llum, far ... per tothom, com ho han segut les dones a les nostres vides: mares, iaies, ties, filles, germanes, amigues, mestres ...


DOS TROBADES. 

Agost. Una dona de verb apassionat i un perfecte accent britànic. Càmeres, cables de la BBC que la gravaven, allà al Museu Arqueològic d'Atenes, davant d'una majestuosa escultura romana en bronze. Una pena no poder seguir les seues explicacions plenes d'emoció! 
Octubre. Dos mesos desprès sabem de la seua història gràcies a El País: es tracta de Mary Beard, professora de la Universitat de Cambridge, especialista en Història de Roma i gran divulgadora del món romà a través de programes de TV, documentals, conferències, llibres i malhauradament per les paraules ofensives que ha rebut a les xarxes socials amb motiu de l'estrena del programa MEET THE ROMANS a la TV anglesa. 



Quin fou a el motiu?
Era avorrit el seu programa? Estava mal documentat? Donava una explicació poc científica, o tendenciosa? No. En absolut,., El que ha provocat un allau de crítiques a Mary Beard ha estat el seu aspecte físic, el seu llenguatge corporal, el seu ímpetus, la seua força. Els comentaris a les xarxes eren realment grollers i Mary en lloc de fer cas omís als insults, formada com estava en la sensibilitat feminista des dels 70, va decidir enfrontar-se als agressors de manera cívica, intel.ligent. Parlà amb la mare del jove que li havia dedicat els més greus insults per fer-li saber, parlà amb l'autor d'un web on es mostrava una imatge seua amb cara de vagina i amb molts altres dels seus agressors, Desprès va convertir tot aquest esdeveniment en material de una de les seues conferències per mostrar que la barbàrie romana no està superada i que s'intenta encara silenciar a les dones que transiten els territoris tradicionalment masculins. Tanmateix, els va perdonar i reclamà perdó per als seus agressors convençuda de la capacitat de millora de la naturalesa humana, si som capaços de superar els atavismes que com aquests insults travessen la història de les dones i de la Humanitat.

Agraïments a Elvira Lindo, Les paraules fereixen. El País. 8/10/2015
read more
0 comentarios

EL TEMPERAMENT, UN ELEMENT FONAMENTAL


Ull. M. C. Escher.

Estem a la meitat del camí del nostre projecte, descobrint què és la personalitat humana, quins són els seus elements per tal de descobrir un poc com som cadascun de nosaltres. En sabem ja que un dels factors de la nostra personalitat és el temperament. Aquest vídeo de la sèrie de TV REDES dirigit per Eduard Punset (que vos aconselle) fa unes bones aportacions sobre el temperament com a clau per aconseguir ser feliços.

I ...  qui no vol ser feliç? 





Què vos suggereix la imatge d'Escher en relació amb el nostre tema? 

Qui som realment?

Podeu afegir els vostres comentaris en l'entrada.
read more
0 comentarios

ES LA NOSTRA CORPORALITAT EL MÉS IMPORTANT?

A totes les societats humanes hi ha uns models de corporalitat que van canviant històricament. L'aspecte físic és la nostra carta de presentació als altres. Per algunes persones és el motiu de l'acceptació primerenca, per a altres del rebuig, l'aïllament, el patiment ... quan no de l'assetjament. 

Tanmateix, és una aproximació completa i correcta de nosaltres?

Mireu el vídeo i Lizzie Velásquez ens guiarà en la nostra reflexió.

 
read more
0 comentarios

CREEM EL NOSTRE VOKI

PREPARATS PER  RETRATAR-NOS?

Com ja sabeu, anem a començar a dissenyar el nostre avatar a través de VOKI per tal de presentar-nos, no solament físicament, sino exposant una petita descripció de la nostra personalitat.


EN AQUEST TUTORIAL PODREU TROBAR UNA DESCRIPCIÓ DETALLADA DE COM UTILITZAR LA FERRAMENTA CORRECTAMENT.

ÀNIM I A PER TOTES!


read more
2 comentarios

EL GRAN OBJECTIU



Quin és el gran objectiu de l'assignatura? 

Què és el que realment perseguim durant aquest temps que iniciem junts?

Com que estem de presentacions, anem a fer el mateix. Anem a presentar-se mitjançant un dels nostres contes favorits. S'anomena EL BUSCADOR i inicia un llibre de contes que vos recomanem sota el títol CUENTOS PARA PENSAR. El seu autor és Jorge Bucay al qual podeu sentir en viu i directe gràcies a la màgia de les noves tecnologies. Esperem que vos agrade tant com a nosaltres. 

Esta es la historia de un hombre al que yo definiría como buscador. Un buscador es alguien que busca. No necesariamente es alguien que encuentra. Tampoco es alguien que sabe lo que está buscando. Es simplemente alguien para quien su vida es una búsqueda.
Un día nuestro Buscador sintió que debía ir hacia la ciudad de Kammir. Él había aprendido a hacer caso riguroso a esas sensaciones que venían de un lugar desconocido de sí mismo, así que dejó todo y partió. Después de dos días de marcha por los polvorientos caminos, divisó Kammir a lo lejos, pero un poco antes de llegar al pueblo, una colina a la derecha del sendero le llamó la atención. Estaba tapizada de un verde maravilloso y había un montón de árboles, pájaros y flores encantadoras. Estaba rodeaba por completo por una especie de valla pequeña de madera lustrada, y una portezuela de bronce lo invitaba a entrar. De pronto sintió que olvidaba el pueblo y sucumbió ante la tentación de descansar por un momento en ese lugar.
El Buscador traspasó el portal y empezó a caminar lentamente entre las piedras blancas que estaban distribuidas como por azar entre los árboles. Dejó que sus ojos, que eran los de un buscador, pasearan por el lugar... y quizá por eso descubrió, sobre una de las piedras, aquella inscripción. “Abedul Tare, vivió 8 años, 6 meses, 2 semanas y 3 días”. Se sobrecogió un poco al darse cuenta de que esa piedra no era simplemente una piedra. Era una lápida, y sintió pena al pensar que un niño de tan corta edad estaba enterrado en ese lugar… 
Mirando a su alrededor, el hombre se dio cuenta de que la piedra de al lado también tenía una inscripción. Al acercarse a leerla, descifró: “Lamar Kalib, vivió 5 años, 8 meses y 3 semanas”. El buscador se sintió terriblemente conmocionado. Este hermoso lugar era un cementerio y cada piedra una lápida. Todas tenían inscripciones similares: un nombre y el tiempo de vida exacto del muerto, pero lo que lo contactó con el espanto, fue comprobar que, el que más tiempo había vivido, apenas sobrepasaba 11 años. Embargado por un dolor terrible, se sentó y se puso a llorar. 
El cuidador del cementerio pasaba por ahí y se acercó, lo miró llorar por un rato en silencio y luego le preguntó si lloraba por algún familiar.
- No, ningún familiar – dijo el buscador - Pero... ¿qué pasa con este pueblo? ¿Qué cosa tan terrible hay en esta ciudad? ¿Por qué tantos niños muertos enterrados en este lugar? ¿Cuál es la horrible maldición que pesa sobre esta gente, que lo ha obligado a construir un cementerio de niños?
El anciano cuidador sonrió y dijo: 
"Puede usted serenarse, no hay tal maldición, lo que pasa es que aquí tenemos una vieja costumbre. Le contaré... Cuando un joven cumple quince años, sus padres le regalan una libreta,  como ésta que tengo aquí, colgando del cuello, y es tradición entre nosotros que, a partir de entonces, cada vez que uno disfruta intensamente de algo, abra la libreta y anote en ella: a la izquierda, qué fue lo disfrutado…, a la derecha, cuanto tiempo duró ese gozo. ¿Conoció a su novia y se enamoró de ella? ¿Cuánto tiempo duró esa pasión enorme y el placer de conocerla? ¿Una semana, dos? ¿tres semanas y media? Y después… la emoción del primer beso, ¿cuánto duró? ¿El minuto y medio del beso? ¿Dos días? ¿Una semana?
¿Y el embarazo o el nacimiento del primer hijo? ¿y el casamiento de los amigos? ¿y el viaje más deseado? ¿y el encuentro con el hermano que vuelve de un país lejano? ¿Cuánto duró el disfrutar de estas situaciones? ¿horas? ¿días?…
Así vamos anotando en la libreta cada momento, cada gozo, cada sentimiento pleno e intenso... y cuando alguien se muere, es nuestra costumbre abrir su libreta y sumar el tiempo de lo disfrutado, para escribirlo sobre su tumba. Porque ése es, para nosotros, el único y verdadero tiempo vivido."
Jorge Bucay


read more
4 comentarios

PERQUÈ HEM DE TORNAR A LES RUTINES ...


Tornar a les rutines, a què els calendaris, els horaris de classe i els rellotges de tota mena ens governen dia rere dia; deixar enrere el sol, els viatges i nous paratges, la platja, la muntanya i els amors, les amistats, la festa ... habitualment ens resulta tediós, una obligació quasi insuportable o que no assumim de bon grat.

Diuen els experts que aquesta mena de crisi personal sols es supera proposant-se objectius, fites personals, professionals.

Mireu com al setembre ens envaeixin els col.leccionables més insospitats i la publicitat per deixar de fumar o per fer dietes per aprimar-se.  On el màrqueting posa el ull, estigau ben segurs i segures de què hi ha una necessitat humana ben important. Així que a l'escola, com a estudiants i mestres, com a persones que en som, hem de proposar-se OBJECTIUS, METES A LES QUALS ASPIRAR I QUE DONEN SENTIT A CADASCUNA DE LES NOSTRES ACTIVITATS DIÀRIES.

Però, no han de ser unes metes qualsevol (ja traureu conclusions sobre el fumar, aprimar-se o col.leccionar miniatures de gerrons xinesos, per exemple), sinó unes metes com les que mostra aquest conte de  LOS CUENTOS QUE YO CUENTO:


"Un maestro quería enseñarles una lección especial a sus alumnos, y para ello les dio la oportunidad de escoger entre tres exámenes: uno de cincuenta preguntas, uno de cuarenta y uno de treinta.

A los que escogieron el de treinta les puso una “C”, sin importar que hubieran contestado correctamente todas las preguntas. A los que escogieron el de cuarenta les puso una “B”, aun cuando más de la mitad de las respuestas estuviera mal. Y a los que escogieron el de cincuenta les puso una “A”, aunque se hubieran equivocado en casi todas.

Como los estudiantes no entendían nada, el maestro les explicó:

- “Queridos alumnos: permítanme decirles que yo no estaba examinando sus conocimientos, sino su voluntad de apuntar a lo alto”.





read more
0 comentarios

COM APRENEM A SER IGUALS?

Ja sé, ja sé. No ha estat el vídeo a temps. No vos preocupeu. Ho farem demà a classe. La vesprada ha estat molt complicada i la nit sembla que no va a ser millor. Són més de les 9. De vegades, la realitat, la vida ens supera. Demana de nosaltres una parada i fonda. Un minut almenys per a la reflexió, per al sentiment, per a les coses importants de la vida. I vos assegure, esteu tranquils, que no són ni un vídeo, ni una entrada en un bloc ... En tot cas, ací el teniu. 

De vegades, l'immediat, el quotidià, desplaça per uns segons el que realment és important. Quantes vegades fem açò? Quantes vegades fem costat als assumptes veritablement importants per no tenir que assumir el pes, el cost, la dificultat de dur endavant en la vida el que realment és l'important? No sé si és oportú, educatiu o no llançar a l'aire aquestos pensaments. No sé si pensareu que és una banalitat, o que no és el lloc ni el moment, però un mestre, una mestra és abans que mestre o mestra, persona. Igual que qualsevol. Igual que vosaltres. Tots i totes tenim sentiments i dies difícils. Bona nit.



Aquesta dura història ens presenta una mostra del nostre aprenentatge de les diferents consideracions entre els homes i les dones que està a l'abast de la violència de gènere i de tota mena de desigualtat. La família, les joguines en juguen un bon paper al respecte, però caldria preguntar-se quina és la causa més originària de la desigualtat entre les dones i els homes.  


El següent vídeo correspon a una esplèndida i premiada pel.lícula francesa de J. J. Annaud En busca del foc de 1981 que ens trasllada fins la prehistòria als orígens de qui i com som en l'actualitat, als orígens de les societats humanes. 

GUIA DIDÀCTICA DE LA PEL.LÍCULA:






read more
0 comentarios

GALEANO SOBRE LES DONES

In memoriam. Per la teua lucidesa.


read more
0 comentarios

CINE I DRETS HUMANS: UNA ÀRIDA ESTACIÓ BLANCA

Per finalitzar el tema de la PAU I ELS DRETS HUMANS al que estem treballant durant unes setmanes, vos convoquem al passe de la pel.lícula UNA ÀRIDA ESTACIÓ BLANCA al Saló d'Actes de Florida GCV el dimecres dia 4 de Març a les 12:40 hores. 

Aquest film ens pemetrà aprofundir una mica a la realitat de l'Apartheid i la figura de Nelson Mandela, o Madiba com també se'l coneix arreu del món; una personalitat singular que ha contribuït, com poques més, a la pacificació del món durant les últimes dècades, però sobre tot, ens pemetrà reflexionar sobre els fenòmens discriminatoris: les seues causes, la seua permanència i quines són les claus de la seua desaparició. 

Ací teniu una mena de trailer de la pel.lícula 




I el dossier de les activitats per fer de manera individual i que cal lliurar desprès de vacances.


Per poder descarregar aquests materials tens dues opcions:
1. Per descarregar tot el material de la carpeta, clica en OPCIONS (a la dreta) i podràs tenir al teu abast comprimida tota la documentació de la carpeta al teu equip.
2. Per descarregar un arxiu en concret, clica la icona, es visualitzarà el document i a la dreta en els punts suspensius (...), trobaràs l'opció descarregar entre d'altres.






read more
0 comentarios

XIQUETS I XIQUETES INVISIBLES


XIQUETS I XIQUETES SOLDAT, UNA REALITAT INVISIBLE.


Testimoni 1 (Mali): 

"Nos adiestraban para disparar apuntando al corazón o a los pies. Antes del combate, teníamos que comer arroz mezclado con un polvo blanco y una salsa con un polvo rojo. También nos ponían inyecciones. A mí me pusieron tres. Después de esas inyecciones y de comer el arroz mezclado con el polvo, me convertía en un vehículo de motor, podía hacer cualquier cosa por mis dueños. Veía a nuestros enemigos como si fueran perros y lo único que había en mi mente era disparar contra ellos.” 
.
Testimoni 2 (Mali): X , de 16 años, había sido detenido en Diabaly cuando esta ciudad fue reconquistada por las tropas francesas y malienses y habló de las circunstancias en las que se vio obligado a unirse a elementos de grupos armados islamistas: 

Estudiaba con otros 23 alumnos con un maestro coránico. Hace dos meses, el nieto de mi maestro nos vendió a los islamistas. Nos unimos a un grupo de otros 14 jóvenes que portaban armas. Al principio me mandaron trabajar en la cocina. Cocinábamos en una iglesia cristiana ocupada por los islamistas. Los rebeldes nos golpeaban durante las lecciones del Corán porque pensaban que nuestra pronunciación de los versículos árabes no era correcta y querían que pronunciásemos el árabe como ellos. Me pegaron cuatro veces con una correa de goma. 
Este niño soldado describió también su adiestramiento para el combate y cómo lo obligaban a ingerir lo que parecían ser drogas.

Testimoni 3 (Somalia): Aunque los grupos armados reclutan sobre todo a niños y a varones jóvenes, también se recluta a veces a niñas. Una de ellas, que tenía 19 años cuando Amnistía Internacional la entrevistó en marzo de 2010, contó:


"Al Shabab tiene una oficina de voluntarios a donde te mandan ir. A veces te dan dinero.A las niñas las obligan a cocinar y a llevarles agua. Cada pueblo controlado por ellos tiene una oficina de voluntarios".

Testimoni 4 (Somalia): A veces las niñas son casadas por la fuerza con combatientes. Es difícil evaluar el alcance de la violencia sexual, porque muchos casos no se denuncian. Una niña de 13 años de Baidoa contó a Amnistía Internacional:

"Las niñas también eran violadas por Al Shabab. Conozco a gente a la que le ha pasado; una persona de mi familia fue violada, pero no puedo hablarles de ello. Es bastante habitual."
Testimoni 5 (Chad) Souleiman, 16: "Me fui  de Guéréda en 2008, el 12 de enero ... Fuentes cercanas a las autoridades estaban saqueando los bienes de otras personas. Algunos miembros de nuestra familia fueron asesinados por los Zaghawa, y yo quise vengarme en nombre de mi familia. Yo había hablado de esto con mis amigos, y todos decidimos dejar el pueblo y unirnos a la rebelión. Cinco de nosotros fuimos, éramos vecinos cercanos y hermanos. Uno de nosotros era más joven que yo. No hablamos de ello con nuestros padres ya que tomamos la decisión por nuestra cuenta ..."

"Me quedé con la UFDR (Union de Fuerzas Democráticas por la unidad) durante un mes. Luego me uní al MNR (Movimiento Nacional para la Recuperación )porque tenían familiares con ellos. Me quedé con el MNR durante 14 meses. Yo era un soldado raso. Tuve un Kalashnikov y fue entrenado para usarlo. Algunos combatientes eran mayores y otros más joven que yo ... Al final, el MNR se unió al gobierno de Chad ".

Testimoni 6 (Chad) Hazam, 17: 

"Yo vivía con mi familia en Abéché, iba a la escuela con mis hermanos y hermanas. Me enfadé porque la gente estaba matando a algunos de mis familiares y saqueando nuestros bienes. Mientras en la rebelión las condiciones de vida eran difíciles nosotros teníamos suficiente comida. ¿Qué fue lo más difícil a la hora de tomar parte en los combates?. Muchos de nosotros tenían mi edad. No había nada alegre en la rebelión. .


"No he visto a mi familia durante tres años, pero ellos saben que yo estoy ahora aquí en N'Djamena .Otros niños que estaban en la rebelión están aquí en el centro conmigo también. A mi edad, debo continuar en la escuela. Realmente me gustaría trabajar en un taller, aunque no se dónde todavía".


read more
0 comentarios

15 DIAS DE AGOSTO

Què opina el xiquet sobre la vida dels adults?

Per què  el xiquet no vol ser major?

Has desitjat tu ser sempre com Peter Pan?

Quins són els missatges del vídeo sobre la felicitat? Estàs d'acord?




read more
0 comentarios

QUINS SÓN ELS QUEVIURES IMPRESCINDIBLES?

En temps difícils com els actuals tal vegada ens seria molt útil pensar sobre el que realment és el necessari a les nostres vides per poder ser feliç, malgrat les adversitats econòmiques, els desencants polítics o la sensació d'incertesa, de por, de desorientació que ens pot invadir.  Aquestes situacions crítiques, de canvi en la vida són prou freqüents i deuríem haver preparat la nostra motxilla de bons i necessaris queviures per no quedar-se pel camí ...

Quins són aquestos queviures necessaris?
Quins són els queviures imprescindibles, els que ens fan immortals?  
Què en penses? 


Pot ajudar-te aquesta breu animació en vídeo que ens recorda una de les estrofes de Jorge Manrique, poeta castellà del s. XV.

Escriu les teues impressions ací, als comentaris, o al grup de Facebook.

Nuestras vidas son los ríos
que van a dar en la mar,
que es el morir;
allí van los señoríos
derechos a se acabar y consumir;
allí los ríos caudales,
allí los otros medianos
y más chicos,
y llegados, son iguales
los que viven por sus manos
y los ricos.

Per escoltar ...



read more
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...