Tornar a les rutines, a què els calendaris, els horaris de classe i els rellotges de tota mena ens governen dia rere dia; deixar enrere el sol, els viatges i nous paratges, la platja, la muntanya i els amors, les amistats, la festa ... habitualment ens resulta tediós, una obligació quasi insuportable o que no assumim de bon grat.
Diuen els experts que aquesta mena de crisi personal sols es supera proposant-se objectius, fites personals, professionals.
Mireu com al setembre ens envaeixin els col.leccionables més insospitats i la publicitat per deixar de fumar o per fer dietes per aprimar-se. On el màrqueting posa el ull, estigau ben segurs i segures de què hi ha una necessitat humana ben important. Així que a l'escola, com a estudiants i mestres, com a persones que en som, hem de proposar-se OBJECTIUS, METES A LES QUALS ASPIRAR I QUE DONEN SENTIT A CADASCUNA DE LES NOSTRES ACTIVITATS DIÀRIES.
Però, no han de ser unes metes qualsevol (ja traureu conclusions sobre el fumar, aprimar-se o col.leccionar miniatures de gerrons xinesos, per exemple), sinó unes metes com les que mostra aquest conte de LOS CUENTOS QUE YO CUENTO:
Diuen els experts que aquesta mena de crisi personal sols es supera proposant-se objectius, fites personals, professionals.
Mireu com al setembre ens envaeixin els col.leccionables més insospitats i la publicitat per deixar de fumar o per fer dietes per aprimar-se. On el màrqueting posa el ull, estigau ben segurs i segures de què hi ha una necessitat humana ben important. Així que a l'escola, com a estudiants i mestres, com a persones que en som, hem de proposar-se OBJECTIUS, METES A LES QUALS ASPIRAR I QUE DONEN SENTIT A CADASCUNA DE LES NOSTRES ACTIVITATS DIÀRIES.
Però, no han de ser unes metes qualsevol (ja traureu conclusions sobre el fumar, aprimar-se o col.leccionar miniatures de gerrons xinesos, per exemple), sinó unes metes com les que mostra aquest conte de LOS CUENTOS QUE YO CUENTO:
"Un maestro quería enseñarles una lección especial a sus alumnos, y para ello les dio la oportunidad de escoger entre tres exámenes: uno de cincuenta preguntas, uno de cuarenta y uno de treinta.
A los que escogieron el de treinta les puso una “C”, sin importar que hubieran contestado correctamente todas las preguntas. A los que escogieron el de cuarenta les puso una “B”, aun cuando más de la mitad de las respuestas estuviera mal. Y a los que escogieron el de cincuenta les puso una “A”, aunque se hubieran equivocado en casi todas.
Como los estudiantes no entendían nada, el maestro les explicó:
- “Queridos alumnos: permítanme decirles que yo no estaba examinando sus conocimientos, sino su voluntad de apuntar a lo alto”.
4 comentarios:
Sort per a tots al nou curs!
Quan coneixes gent per primera vegada només et fixes en les diferències entre ells i tu, en si t'han parlat malament d'ells o no, si t'han dit qualsevol cosa incerta ... però amb el pas del temps comences a fixar-te en les semblances. Supose que és així com comencen totes les amistats i supose també, que és així com acaben moltes altres. Per què coneixem a tantes persones i alguns només podem comptar els nostres amics amb la palma de la mà?
En l'amistat és important la qualitat o la quantitat?
Conèixer's a un mateix és una tarea difícil. Per això, pense que és un bon tema per a començar el curs i que ens pot ajudar a crèixer com a persones tant aprenent les coses bones com les males que fem dia a dia.
Tinc ganes de començar amb aquesta assignatura i aprendre molt.
Sort a tots!
Publicar un comentario