Començar un tema sobre la pau aquestos dies, quan ja el Dia Internacional de la Pau queda lluny (era el 30 de gener) pareix forçat i poc engrescador. Sembla ser que als països rics ja vivim en pau, que a la vella Europa hem aconseguit unes quotes de benestar tan altes que la qüestió de la pau -en el sentit ample del terme- ja és una fita superada. Res a dir, aleshores. Fi de la conversa i del tema, clar.
Per altra banda, no fem res que no faça quasi qualsevol empresari, qualsevol família. No som més herois i heroïnes que la resta. Fa un any arrepleguí algunes fulles informatives del terra de la classe, encara no havíem tingut la Primavera valenciana, encara no havíem viscut el seguit interminable de manifestacions que esdevingueren i continuen fins ara ...
Els joves donaren una gran lliçó a la societat valenciana. Demostraren haver estat educats per al pensament, per al diàleg, per a la crítica, per a la llibertat. Estan indignats i la indignació dignifica l'ésser humà: ens fa més i millors persones (encara que alguns ens desacrediten).
El que es ben cert és que estem tots prou indignats i cada vegada més. Vos regale unes paraules de Stéphane Hessel, de 93 anys i autor d' Indignez-vous! (Indignaos!) per a la vostra reflexió:
"Yo os deseo, a cada uno de vosotros, que tengáis vuestro motivo de indignación. Es preciso. Cuando alguna cosa os indigna, como a mí me ha indignado el nazismo, entonces llegamos a ser militantes, fuertes y comprometidos. Nos unimos a esta corriente de la historia, y la gran corriente de la historia debe seguirse gracias a cada uno. Y esta corriente va hacia más justicia, más libertad, pero no esa libertad incontrolada del zorro en el gallinero. Estos derechos, que la Declaración Universal escribió en el programa de 1948, son universales. Si conocéis a alguien, que no los goce, ayudadle a conquistarlos."
Què vos indigna?
Es aquest el món amb què somniaven?
Ja sabeu que ...
ací, a l'entrada
