En temps difícils com els actuals tal vegada ens seria molt útil pensar sobre el que realment és el necessari a les nostres vides per poder ser feliç, malgrat les adversitats econòmiques, els desencants polítics o la sensació d'incertesa, de por, de desorientació que ens pot invadir. Aquestes situacions crítiques, de canvi en la vida són prou freqüents i deuríem haver preparat la nostra motxilla de bons i necessaris queviures per no quedar-se pel camí ...
Quins són aquestos queviures necessaris?
Quins són els queviures imprescindibles, els que ens fan immortals?
Què en penses?
Pot ajudar-te aquesta breu animació en vídeo que ens recorda una de les estrofes de Jorge Manrique, poeta castellà del s. XV.
Escriu les teues impressions ací, als comentaris, o al grup de Facebook.
Nuestras vidas son los ríos
que van a dar en la mar, que es el morir; allí van los señoríos
derechos a se acabar y consumir; allí los ríos caudales, allí los otros medianos y más chicos, y llegados, son iguales los que viven por sus manos y los ricos.
Som l'equip de Filosofia i Ciutadania, aspirants a buscadores. Aquest viatge que iniciem ara és com tots: un anar, no un arribar, un sumar no un restar, un aprendre no un saber, un conviure no un viure. Volem que aquesta experiència sume en la nostra llibreta dies, hores, setmanes de temps viscut com en la ciutat de Kammir. Però sobre tot, volem que les hores que compartim sumen en les vostres llibretes de vida. Que no siguen un simple passar, un simple estar, un simple fer. Potser som ambicioses, potser. Però també som sinceres, ho som.
CONTACTAR
Podeu deixar els vostres comentaris al grup de FACEBOOK.
0 comentarios:
Publicar un comentario